La gran majoria de ponents participants en l’acte celebrat al Centre de Congressos d’Andorra la Vella –economistes i empresaris– van coincidir a assen

La gran majoria de ponents participants en l’acte celebrat al Centre de Congressos d’Andorra la Vella –economistes i empresaris– van coincidir a assenyalar l’obertura a la inversió estrangera com una de les solucions més efectives, que ha de permetre que el país superi l’actual crisi econòmica. Els experts també van apuntar d’altres punts en què toca agafar el bou per les banyes, com ara les administracions públiques, que s’han de redimensionar.
Un dels punts de màxim acord del matí va ser que Andorra necessita un nou model econòmic que passa necessàriament per l’arribada de capital forà. La presidenta del grup Reig Capital, Maria Reig, va fer una defensa aferrissada que cal “deixar de banda la por a l’obertura perquè està perjudicant la butxaca i no deixa opcions de creixement”. A més, al seu entendre, provoca que els andorrans més preparats marxin perquè “no tenen mercat”, i això fa que “el país sigui més pobre”. Per l’empresària, cal “obrir la legislació als nous mercats”, un procés que serà clau “per estimular l’economia”. L’avís va ser contundent: “El proteccionisme no afavoreix que hi hagi empreses competitives.”

El repte de la diversificació
De manera similar es va expressar Jordi Marquet, per qui també és clau enllestir el nou marc fiscal, jurídic i mercantil. L’empresari va avançar que aquests canvis “ens donaran transparència, credibilitat i també permetran la diversificació de l’economia”, sense la qual “el país difícilment tirarà endavant”. El president de la Cambra, Marc Pantebre, va recordar que aquesta reforma, a més d’atreure inversió, també afavorirà que empreses andorranes puguin sortir a l’exterior i, a la vegada, ajudarà en un altre repte necessari d’assolir. “Hem de tenir més pilars de l’economia. Cal afavorir els que ja tenim, però també buscar-ne de nous”, va manifestar, opinió compartida per Reig. “Un territori poc diversificat no pot competir bé”, va afirmar.
La situació de l’administració pública també preocupa els empresaris. “Cal replantejar la dimensió del sector públic, veure què necessitem i què ens podem permetre”, va concloure Pantebre, recollint, entre d’altres, les aportacions fetes per l’economista Fernando Álvarez.
L’expert va alertar que el sector públic hauria de “jugar un paper clau” en l’actual crisi perquè “té limitat el seu marge pel dèficit i l’endeutament”. Per Álvarez, les mesures de reducció de la despesa adoptades recentment afecten només la inversió, necessària per activar l’economia, quan haurien de centrar-se més en el funcionament. Per això, va considerar necessari “evitar el sobredimensionament”.
I aquestes reformes, i d’altres que també van sorgir durant el debat, no poden eternitzar-se, sinó que, segons Pantebre, “cal actuar i fer-ho ràpidament i amb contundència”. I, a més, assumir-ho amb un “treball conjunt i concertat” de tota la societat, inclosos els partits polítics, per “poder sortir reforçats”.

NOVES CRÍTIQUES AL SISTEMA DE QUOTES D'IMMIGRACIÓ

D’altres dels empresaris participants en la jornada van aportar mesures que es poden prendre a curt termini per ajudar a superar la complicada situació. Dos representants del sector turístic, Josep Alboquers, director general adjunt de perfumeries Júlia, i Daniel Aristot, president de l’Associació d’Hotelers, van mostrar-se crítics amb l’actual sistema de quotes d’immigració que, al seu entendre, és una dificultat a l’hora d’intentar millorar el servei que es dóna als visitants.
“Són un obstacle i la qualitat baixa”, va assegurar Alboquers, mentre que Aristot demanava “més flexibilitat”, tot recordant que “a l’hivern formem personal i al final de temporada, tot i que alguns ens interessaria que continuessin, els hem de fer fora”, una circumstància que no va dubtar a qualificar “d’irracionalitat”.
D’altres mesures proposades durant la jornada van ser la creació d’una marca turística única, la promoció conjunta entre el sector públic i el privat, l’aprovació de la llei del comerç o la millora de les opcions d’oci nocturn.